El
Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a
Barça, és una entitat esportiva de
Barcelona (
Catalunya) fundada el
29 de novembre de
1899 per un grup de joves futbolistes
suïssos,
britànics i
catalans encapçalats per
Hans Gamper. A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món,
[cal citació] el Barça no és una
societat anònima, és a dir, que la propietat del club recau en els seus 176.000 socis,
[2] fet que el converteix en el segon club de futbol amb més socis del món,
[3] després del
Benfica i seguit pel
Bayern de Munich. Segons el
rànquing històric de la IFFHS (Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol), és el millor club del món des de
1991, data en què aquest organisme començà a recollir estadístiques.
L'equip de futbol va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928 i des d'aleshores és un dels 3 equips que sempre ha jugat a la Primera Divisió. Actualment és un dels equips amb més trofeus del món, destacant entre d'altres: 19 Campionats de Lliga espanyola, 25 Copes del Rei, 8 Supercopes d'Espanya, 3 Copes d'Europa, 3 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa i 3 Copes de Fires. El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees. També és l'únic club de la Lliga espanyola que ha aconseguit el triplet (Copa, Lliga i Lliga de Campions en un mateix any) la temporada 2008-2009.
Una senya d'identitat que el fan únic al món és el fet de disposar, a banda del futbol, de quatre seccions professionals més, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs, en les disciplines del bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala. Entre les cinc seccions professionals esmentades, el FC Barcelona suma més de 250 títols oficials nacionals i més de 90 internacionals, incloent un total de 28 Copes de Europa, 73 Lligues i 79 Copes del Rei. A més de les cinc seccions professionals, el club també té 9 seccions amateurs en d'altres disciplines esportives: hoquei herba, atletisme, patinatge artístic, hoquei gel, beisbol, voleibol, voleibol (femení), rugbi i bàsquet amb cadira de rodes.
L'equip filial de l'equip de futbol és el Barcelona Atlètic i alhora compta amb diversos equips amateurs a les categories juvenils, així com equips de formació en diverses categories i en la majoria de les especialitats esportives, per tal de nodrir els primers equips amb el major nombre de jugadors del planter.
Una altra de les característiques singulars que fan que el Barça sigui "Més que un Club"[5] és la seva vessant històrica d'ambaixador i defensor de la cultura i la llengua catalana, les tasques de solidaritat i socials realitzades arreu del món.[6] Tot plegat coordinat i realitzat mitjançant la Fundació del Futbol Club Barcelona, òrgan que des del 2006 rep el 0,7% dels ingressos ordinaris del club per tal d'impulsar els programes i projectes socials.[7]
L'estadi on juga els partits com a local és el Camp Nou, amb una capacitat per 98.772 espectadors.[1] Els seus seguidors són coneguts com a culers i el número de penyes repartides per tot el món era el 2009 de 1.888.[1] Tot plegat fa que sigui l'entitat esportiva més important de Catalunya i una de les més importants del món pel que fa a projecció i massa social.
Els símbols
Els colors
Existeixen diverses versions sobre l'origen i sobre per quin motiu es van escollir els colors que històricament ha lluït el FC Barcelona en la seva samarreta. La versió més creïble és la que assenyala que va ser Joan Gamper, el fundador del club, qui en va decidir els colors. De fet, està comprovat que en el primer partit que va jugar Gamper Barcelona, abans de la fundació del Club, ja va usar un casquet amb els colors blau i grana.
Fins fa poc s'especulava que el més lògic era que escollís aquestes tonalitats perquè són els colors del FC Basilea, equip suís en el qual es creia que Gamper havia jugat en el passat.[8] No obstant això, testimoniatges directes dels seus descendents indiquen que el fundador del Barça mai no va tenir res a veure amb aquest club helvètic.[cal citació]
Algunes especulacions històriques també han tingut en compte que el blau i el grana eren els colors de l'escut del cantó suís de Ticino, la relació de Gamper amb el qual es reduïa al fet que allí residia la seva germana Rosa.[9]
Unes altres versions que han circulat sostenen que l'elecció va estar motivada perquè un dels assistents a la reunió fundacional exhibia entre els seus dits un llapis de comptabilitat amb els clàssics colors blau i vermell i que, mancant unes altres propostes, algú es va fixar en el llapis i va proposar aquells colors.[10][9]
Una quarta versió situa l'origen en el fet que la mare d'un dels primers jugadors, la Sra. Comamala, va repartir unes faixes blaves i granes entre els futbolistes, la qual cosa va induir a escollir definitivament els colors blau i grana.[11][9]
Recentment s'ha plantejat una nova hipòtesi que indica que els colors provenen del sud d'Alemanya, concretament de Heidenheim, el poble natal de Otto Maier, un dels fundadors del Club.[12][9]
Durant els primers deu anys, la samarreta era meitat blava i meitat grana, les mànigues amb els colors invertits i els pantalons blancs. En la temporada 1909-10 es van introduir les franges verticals blava i grana i cap a 1913 els pantalons van passar a ser negres i set anys després blaus, indumentària que ja seria definitiva, amb lleus variacions segons les èpoques en el gruix i nombre de franges verticals i en la intensitat i tonalitat del blau i del grana.
Ens els primers anys, el Barça utilitzà unes camises meitat blaves i meitat grana i posteriorment s'imposaren les ratlles blaugranes verticals, l'amplària de les quals ha variat al llarg de la història. Només els equips de les seccions de bàsquet, rugbi i atletisme han lluït en algunes èpoques ratlles blaugrana horitzontals. Amb motiu del centenari el primer equip de futbol adoptà una samarreta similar a la dels primers temps, meitat blava i meitat grana. Pel que fa als pantalons, en els primers temps foren de color blanc fins el 1913, en què se substituïren pel color negre. Des dels anys vint fins l'actualitat el Barça ha portat sempre els pantalons de color blau. Tot i aquesta tradició històrica envers els colors, durant la històrica temporada 2005-06 els pantalons dels primers equipaments de totes les seccions del Barça, per decisió del president Joan Laporta, van passar a ser de color grana, trencant així una tradició de gairebé 90 anys d'història.
Evolució de l'uniforme
Vegeu també:
L'escut
L'escut del FC Barcelona ha presentat diversos dissenys al llarg de la història
L'escut del Futbol Club Barcelona neix del disseny de Carles Comamala, antic jugador i directiu del club que, el 1910, va guanyar el concurs públic que instituí l'entitat.
L'escut té un perímetre en forma d'olla (molt semblant al de la major part dels escuts dels clubs suïssos). A l'interior presenta, a la part superior esquerra, la creu de Sant Jordi (vermella sobre fons blanc) i a la part dreta els quatre pals vermells verticals sobre fons groc de l'escut de Catalunya. Una cinta horitzontal amb les inicials del club (FCB) separa la part superior de la inferior que es més ampla i abasta tot l'escut de banda a banda amb ratlles blaves i granes verticals i una pilota de futbol sobreposada.
Al llarg de la història del club l'escut ha presentat diverses variacions, però sempre amb el mateix disseny. A la dècada dels quaranta, els quatre pals vermells varen ser substituït per ordre governativa per només dos, amb la intenció que no s'hi identifiqués la senyera catalana. A començaments dels cinquanta però, es tornà a l'antic disseny.[13] En els primers anys de la seva història el Barça va lluir l'escut de la ciutat a la samarreta, circumstància que es repetí a finals dels anys cinquanta en els partits internacionals de les primeres edicions de la Copa de Fires.
L'Himne
- Article principal: Himne del Futbol Club Barcelona
L'himne oficial del FC Barcelona, també anomenat Cant del Barça, va ser creat i estrenat l'any 1974, amb motiu dels actes del 75è aniversari del club. La lletra fou escrita per Jaume Picas i Josep Maria Espinàs, i la música és de Manuel Valls Gorina. La versió oficial és interpretada per la Coral Sant Jordi. El cantautor Joan Manuel Serrat el va interpretar en directe, sobre la gespa del Camp Nou, en ocasió dels actes del centenari del club.
L'Estadi
- Article principal: Camp Nou
que paxa panxo!!!!
ResponElimina